Només el 20% dels màxims càrrecs directius dels mitjans de comunicació valencians estan ocupats per dones
Huit de cada deu mitjans de comunicació valencians estan dirigits per homes, segons l’informe ‘Sostre de vidre al periodisme valencià’ presentat aquest matí per la Unió de Periodistes Valencians com a resultat de la sisena beca d’investigació periodística Emili Gisbert. L’objectiu d’aquest estudi, realitzat per la periodista Ana Ioanas, ha sigut radiografiar l’estat de la qüestió en les principals redaccions periodístiques valencianes, així com posar el focus sobre les barreres invisibles per les quals les dones estan infrarepresentades en els càrrecs directius de les empreses periodístiques.
La roda de premsa ha començat amb la presentació de l’informe per part de Violeta Tena, vicepresidenta de la Unió de Periodistes Valencians, qui a més ha recordat la trajectòria i el compromís de l’associació per avançar cap a un periodisme feminista. “Els mitjans de comunicació som creadors d’opinió pública. En moltes ocasions, les rutines periodístiques i les preses provoquen que alimentem una visió masculinitzada de la realitat. És necessari aportar als i les professionals del periodisme eines per avançar cap a un periodisme amb perspectiva de gènere”, ha dit Violeta Tena.
Durant el seu torn, Ana Ionas ha explicat les dades més impactants de l’informe que mostren com els homes copen el poder de decisió en els despatxos periodístics. Així, dels 24 mitjans seleccionats per a l’estudi, sols cinc estan dirigits per una dona. “Les dones ocupen sols el 20 % dels màxims càrrecs de direcció dels mitjans de comunicació valencians. En total, de les 214 posicions de direcció i responsabilitat en aquests mitjans, només el 37,9 % d’aquests llocs estan ocupats per dones. Convé indicar que més de la meitat de dones que ocupen aquests 81 càrrecs superiors treballen a À punt. Tant en el cas d’À Punt com en el d’RTVE CV els llocs de responsabilitat estan distribuïts de manera més igualitària que en les empreses privades”, afirma l’autora de l’informe.
En la majoria de mitjans, les dones són minoria a les redaccions, no sols en els llocs de responsabilitat, també als nadius digitals. Les dades evidencien que, en general, les plantilles dels mitjans són prou masculines i que, a poc a poc, les dones han anat feminitzant la comunicació corporativa i institucional.
“Quant a les dades de l’enquesta, es detecta una baixa probabilitat de mobilitat vertical per a les dones dins d’aquestes empreses i una falta d’expectatives de promoció generalitzada. Sols el 8,5 % de les periodistes pensa que té possibilitats d’ascendir en la seua empresa i set de cada deu professionals no ha tingut l’oportunitat d’aconseguir un ascens en l’empresa en què treballa. Sols el 10,8 % de les enquestades són responsables de grups de més de 10 professionals i les qui no tenen personal a càrrec seu representen el 70 % del total”, continua explicant Ioanas.
Pel que fa a les estructures de les empreses de comunicació i les rutines periodístiques, tant els resultats de l’enquesta com les converses en profunditat han fet patent que les condicions i els horaris en les redaccions no són els més idonis per a compatibilitzar la vida laboral i personal. Més del 36 % de les enquestades afirma que la seua feina els permet conciliar la vida laboral amb la personal amb dificultats, i el 16,2 % fins i tot reconeix que no pot. En aquest sentit, també és destacable que la meitat de les periodistes que són mares reconeix que la maternitat ha estat un fre a la seua carrera professional i més del 55 % de les enquestades admet tenir companyes que han abandonat la seua carrera de periodistes després de ser mares. És també important assenyalar que 36,2 % de les enquestades reconeix haver patit algun tipus d’assetjament en l’àmbit professional i que el 42,3 % de les comunicadores admet haver sentit alguna vegada que el seu treball ha sigut menystingut per ser dona.
Ana Ioanas ha agraït a la Unió de Periodistes l’oportunitat de fer aquest informe i ha convidat a tots/es els i les companyes a llegir-ho i a analitzar les darreres pàgines on s’exposen les conclusions. “Per a mi el més important és el fet d’haver pogut escoltar i contar les experiències d’aquestes periodistes que corren una marató amb entrebancs entre el terra enganxós i el sostre de vidre per a entendre millor què amaguen les dades”, ha explicat. Així mateix, ha assenyalat que la importància d’aquest treball radica en el paper dels mitjans en la construcció de la realitat social, ja que reprodueixen aquesta mirada androcèntrica que perpetua un sistema de desigualtat que discrimina les dones.
“Professionals que en el seu dia a dia s’enfronten al qüestionament, al paternalisme i a la condescendència; professionals que han de fer malabars per a poder compaginar la seua vida laboral amb la personal i familiar, intentant ser ‘supermares’ i ‘superprofessionals’, i que han vist com algunes companyes s’han quedat en el camí per no haver tingut l’ajuda necessària per a poder fer-ho… I és que la mentalitat va canviant, però encara perduren molts estereotips de gènere que alimenten l’estructura masclista que persisteix. És indiscutible l’existència d’un sostre de vidre en el periodisme valencià, sobretot en el nivell més alt de l’escala directiva, en què sembla que, més que de vidre, el sostre és de ciment”, ha conclòs Ioanas.
Compromís amb el periodisme feminista
La publicació d’aquest informe segueix la línia de treball que la Unió de Periodistes ha fet en favor de la igualtat entre homes i dones i que es va iniciar l’any 2002 amb la publicació del manual de ‘Notícies amb llaç blanc’, un manual pioner a l’hora de fer propostes sobre com abordar la violència de gènere des dels mitjans que elaboraren Rosa Solbes i Emília Bolinches. En els últims cinc anys, a més, la Unió de Periodistes ha refermat el seu compromís amb un periodisme feminista i ha posat a l’abast dels seus socis i sòcies, i de la societat en el seu conjunt, diverses eines de treball.
Així, l’any 2017, en col·laboració amb les universitats valencianes, va habilitar l’Agenda d’Expertes, una pàgina web on dones de tots els camps professionals es posen a disposició dels i les professionals del periodisme. L’Agenda, que és administrada per la sòcia Lorena Escandell, vol ser una ferramenta per visibilitzar les dones i trencar amb les rutines periodístiques que porten a prioritzar les fonts masculines a l’hora d’escriure les notícies. En l’actualitat l’Agenda, que va realitzar-se també a través d’una Beca Emili Gisbert, té inscrites 540 professionals.
A finals de 2018 la Unió va presentar el ‘Manual per al tractament de la violència masclista i el llenguatge inclusiu’, redactat per les sòcies Anna Gimeno Berbegal i Remei Castelló Belda. Aquest volum actualitzà el manual de ‘Notícies amb llaç blanc’ i ha esdevingut una eina indispensable per a la major part de les redaccions de mitjans valencians. A més a més, i amb l’objectiu de difondre les bones pràctiques, les autores han realitzat en aquest temps una vintena de tallers i col·loquis en diferents fòrums.
En aquest sentit, i arran de la col·laboració amb l’Institut Valencià de les Dones, els darrers dos mesos, la Unió ha impartit una desena de tallers en redaccions i universitat per promoure un periodisme amb perspectiva de gènere i seguirà programant activitats i iniciatives per a assolir aquest repte, aconseguir que els i les periodistes desenvolupem el nostre treball amb una perspectiva feminista i respectuosa.