Concessió XI Beca d’Investigació Emili Gisbert

Reunits a València, el 30 de març de 2026, el jurat format pels membres de la Comissió Executiva de la Unió de Periodistes Valencians ha concedit l’onzena beca d’investigació periodística Emili Gisbert a les associades:

MARIA IRANZO-CABRERA i DOLORS PALAU-SAMPIO

La Comissió Executiva vol donar l’enhorabona a les guanyadores de la beca i destacar la gran qualitat de la resta de les propostes. Gràcies als companys i companyes per la seua participació.

De les huit propostes rebudes, hi ha dues propostes finalistes que passen a formar part d’una borsa de becaris. En cas que les persones triades no pogueren realitzar el treball, s’adjudicaria la beca per ordre de llista en la borsa de becaris. L’ordre de la borsa és el següent: 1r Xavier Martínez, 2a Eva Sánchez i Ismael Chirivella.

Proposta i objectiu 2026: La Beca Emili Gisbert 2026 proposa una sèrie de 6 episodis de pòdcast centrada en l’anàlisi de la relació entre precarietat laboral i salut mental en el periodisme a la Comunitat Valenciana. A partir d’una metodologia qualitativa i amb el suport de documentació i evidència estadística, la sèrie combinarà diagnòstic, testimonis i propostes orientades a la millora de les condicions de treball i del benestar psicosocial en les redaccions i entorns periodístics valencians. Es tracta d’un producte especialitzat i útil per a la professió, però també divulgatiu i accessible al conjunt de la població, elaborat amb els recursos tècnics i narratius que exigeix un producte sonor d’aquest tipus.

Este pòdcast servirà per a:
– Documentar les condicions laborals actuals del periodisme a la Comunitat Valenciana (contractació, salaris, càrrega de treball, horaris, autonomia, recursos).
– Analitzar l’impacte de la precarietat en la salut mental (estrés, ansietat, depressió, burnout, símptomes psicosomàtics, baixes).
– Visibilitzar experiències i relats de periodistes afectats/des, preservant l’ètica i la confidencialitat.
– Incorporar perspectiva de gènere i generacional, per tal d’observar diferències en riscos, vivències i estratègies d’afrontament.
– Identificar bones pràctiques i propostes de millora (organitzatives, sindicals, col·legials i de polítiques públiques).
– Contribuir al debat públic sobre un periodisme que es puga exercir en condicions saludables i compatibles amb la qualitat informativa.