CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB LA UNIVERSIDAD EUROPEA

Benvolguts/des associats/des, us informem de la signatura d'un conveni de col·laboració entre la Unió de Periodistes Valencians i la Universidad Europea Valencia.

L'objecte d'aquest conveni és facilitar l'accés dels membres del nostre col·lectiu que estiguen interessats en l'oferta d'estudis de Formació Professional, Grau i Postgrau de la Universitat per al desenvolupament de la seua carrera professional, en el curs acadèmic 2016/2017.

Condicions favorables:
1. Realització gratuïta de les proves d'ingrés a les titulacions oferides.
2. Descompte del 10% sobre docència als membres de la Unió de Periodistes que es matriculen en alguna de les titulacions de la Universitat.
Per a beneficiar-se de les 'Condicions Favorables', els associats/des hauran d'acreditar la seua condició de socis/es davant el Departament d'Admissions de la Universitat dins dels dos mesos següents a la data de la seua matriculació o, si aquesta no coincidira amb la de l'inici de curs de la titulació en la qual s'hagueren matriculat, en els dos mesos següents a aquesta data d'inici, i sempre dins del curs acadèmic per al qual se signa.
Una vegada acreditada la condició de membre de l'associació es faran efectives les Condicions Favorables expressades en aquest conveni.
3. Exclusions:
El descompte sobre docència indicat no és acumulable a altres descomptes, excepte l'aplicable per ràpid pagament, que sobre docència poguera tenir oferits la Universitat, ni serà compatible amb les beques de la Universitat.
El present conveni no tindrà caràcter retroactiu per a estudiants que hagen ingressat amb anterioritat al curs acadèmic per al qual es concedeixen els descomptes.

INAUGURACIÓ DEL 'PROJECTE ARTÍSTIC 3 DE JULIOL'

L ‘AVM3J (Associació Víctimes del Metro 3 de Juliol)  ens convida, el dissabte 5 de novembre, a la inauguració del "Projecte Artístic 3 de Juliol", monument de l'artista alemanya establida a València, Anja Krakowski, que pretén ser una intervenció artística contra l'oblit, un projecte viu destinat a perdurar en el temps i en la memòria col·lectiva. Un monument per a tota la societat valenciana, que ens recorde el compromís de construir una societat millor.

Aquest monument, homenatge a les víctimes de l'accident, se situarà en el jardí situat sobre la corba on va tenir lloc l'accident, en la cantonada dels carrers Roís de Corella i Mestre Sosa, amb Sant Vicent, de València.

L'acte tindrà lloc el DISSABTE 5 DE NOVEMBRE, A les 10:30 hores en el mateix jardí.

L'obra de l'artista Anja Krakowski consisteix en un panell de 50 rellotges, parats a les 3:10, hora en què va succeir l'accident. 43 rellotges simbolitzen els 43 morts, i els 7 restants, serviran de suport multimèdia, per a connectar amb la web 0responsables.com , o amb el blog de l'associació entre altres continguts, de manera que oferisquen informació de l'accident, de l'associació, etc...

INFORME SOBRE EL TRACTAMENT INFORMATIU DE LA DISCAPACITAT

La FAPE (Federación de Asociaciones de la Periodistas de España) va presentar ahir, en un acte presidit per la Reina, l'Informe sobre el Tractament Informatiu de les persones amb discapacitat que ha elaborat la Comissió d'Arbitratge, Queixes i Deontologia del Periodisme.

Informar amb rigor i augmentar la presència de les persones amb discapacitat en els mitjans per a aconseguir una major visibilitat; evitar la magnificació, la caricaturització, els eufemismes i les visions paternalistes i oferir un enfocament des dels drets humans, mostrant al col·lectiu tal com és i el que aquest necessita, són les claus per a un correcte tractament informatiu de la discapacitat, segons l'exposat en la primera taula redona celebrada en l'àmbit de la Jornada sobre “El tractament informatiu de la discapacitat” on es va presentar l'informe.

Peu de foto: Taula inaugural. D'esquerra a dreta, la presidenta de la FAPE, Elsa González; la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes; el president de l'Organització Mèdica Col·legial, Juan José Rodríguez Sendín; i la presidenta de la Fundació Carmen Pardo-Valcarce, Almudena Marorell

PRESENTACIÓN DE LA GUIA PARA EL TRATAMIENTO INFORMATIVO DE LA VIOLENCIA DE GÉNERO

La presidenta del Consejo Audiovisual de Andalucía (CAA), Emelina Fernández, ha presentado hoy la Guía para el Tratamiento Informativo de la Violencia de Género, junto a la subdirectora de Audiovisual de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), Julia López de Sa, y la presidenta de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE), Elsa González.

Se trata de un documento con recomendaciones breves y prácticas dirigidas a los periodistas con el objetivo de desterrar malas prácticas informativas detectadas a lo largo de los años, a pesar de las obligaciones previstas en la legislación española para los informadores, y de la existencia de diversos códigos deontológicos.

Esta Guía es el resultado de un exhaustivo análisis y actualización de los códigos deontológicos y recomendaciones existentes en España sobre la materia, así como de los informes y resoluciones del CAA sobre casos prácticos de intervención. Y surge de la necesidad de preservar el derecho a la libertad de información que, en el caso del tratamiento informativo de la violencia de género, ha de conciliarse con la responsabilidad y las obligaciones legales que afectan a los medios y los periodistas.

El documento consta de dos partes, en la primera, titulada "El Problema" se enumeran doce recomendaciones para los profesionales de la información centradas en la relevancia de contextualizar de forma adecuada al elaborar noticias sobre violencia machista y se recuerda las obligaciones previstas en la ley para los medios: el deber de contribuir a erradicarla y de concienciar a la sociedad.

La segunda parte del documento, bajo el título "La Noticia", consta de una serie de recomendaciones y prácticas a evitar para informar de forma adecuada, entre la que destaca no abordar los asesinatos de mujeres víctimas como casos aislados o sucesos sino enmarcados en el contexto de un problema grave que afecta a toda la sociedad, como ocurre con el terrorismo o la crisis económica. Nunca frivolizar o banalizar la información y evitar inercias que pueden terminar por insensibilizar a la audiencia, especialmente en los titulares, como el uso de las fórmulas "un nuevo caso de violencia de género", "una víctima más".

La guía reclama asimismo rigor periodístico, huir de los testimonios de vecinos o allegados, evitar el sensacionalismo con la transmisión de datos o imágenes escabrosas o recrear en la crónica la descripción del modo en que fue asesinada la víctima, pues se trata de cuestiones que no aportan valor informativo para comprender la trascendencia social del hecho.

En cuanto a las imágenes para mostrar en las noticias de asesinatos machistas, la guía sugiere el uso de planos generales y neutros, como las zonas acordonadas, los efectivos policiales o sanitarios, y evitar enfocar elementos que no aportan nada a la noticia y pueden vulnerar el derecho a la intimidad de las víctimas y sus familiares.

Finalmente, se recuerda que la presunción de inocencia es un derecho constitucional que debe prevalecer mientras no exista una sentencia forme o una conformación de culpabilidad por parte de las fuentes policiales y judiciales. Por ello, recuerda que la difusión de datos personales de los maltratadores han de tratarse con cuidado durante la investigación policial y el proceso judicial.

Y establece que el acusado puede salir en pantalla si va acompañado de la policía, está detenido, esposado o comparece ante la Justicia. Sin embargo, no se debe ralentizar su imagen, congelarla ni resaltarla técnicamente. La relevancia de la información ha de ser la contundencia de la respuesta penal ante la que se enfrenta el maltratador.