La Càtedra de Privacitat de la UV i la Unió de Periodistes analitzen la transformació digital dels mitjans i el seu entorn

El periodisme ha canviat radicalment en els últims anys. El nou escenari digital ha incorporat al vocabulari periodístic nous conceptes impensables i desconeguts fins fa ben poc: algorismes, bots, engagement… En un context, a més, on els mitjans de comunicació s’enfronten fins i tot a la competència de gegants tecnològics com Google o Facebook, què estan fent i poden fer els mitjans per a afrontar la seua transformació digital? Com afecta internet a l’ofici periodístic en qüestions com la llibertat d’expressió, la privacitat o el dret a l’oblit?

Aquestes i altres qüestions s’han abordat en una sessió de treball realitzada el passat 5 de juny per la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital de la Universitat de València en col·laboració amb la Unió de Periodistes Valencians. Durant la jornada, el director de la Càtedra, Ricard Martínez, va explicar la diferent regulació en matèria de protecció de dades als Estats Units i Europa, i com açò pot afectar a l’exercici professional, sobretot de cara a l’entrada en vigor en 2018 del nou reglament general europeu de protecció de dades. I tot açò en un escenari de “societat hiperconnectada”.

Cristina Pauner, professora titular de Dret Constitucional de la Universitat Jaume I, va parlar de la necessària conciliació entre llibertat d’expressió i protecció de dades, a més d’insistir que el dret a l’oblit no pot entrar en col·lisió amb la llibertat d’expressió i, per tant, afecta cercadors i no fonts originals (mitjans). En tot cas, personatges públics no poden, pel fet de ser-ho, exercir el dret a l’oblit en Google.

Borja Vilallonga, director del setmanari El Temps, va analitzar l’aposta de la revista per l’entorn web, amb el desenvolupament d’una nova plataforma digital i l’experimentació de noves vies de monetització, sense oblidar la posada en pràctica d’un procés de triple correcció per a garantir la qualitat dels articles.

Santiago Botella, responsable Web/Digital en Ràdio València Cadena SER, va apuntar com internet ha aportat a la ràdio “historia” en forma de fonoteca. Atès que Google és “sord”, el repte passa per un bon etiquetatge dels àudios que permeta al cercador indexar-los. Quant a les emissores locals, internet ha suposat també l’oportunitat de produir formats i continguts propis amb vida únicament digital.

Isabel Olmos, sotsdirectora de Levante-EMV, va abordar la digitalització d’un periòdic que fa un segle que s’imprimeix en paper, format a què no renuncia una bona part dels lectors i que continua sent la principal font d’ingressos. Però amb un 70% d’usuaris de la web que accedeixen a ella a través de dispositius mòbils, el canvi de rutines productives s’ha imposat en la redacció, de la mateixa manera que, per exemple, la portada web té en compte el criteri mòbil.

Finalment, Pedro Morillo, delegat del rector de la Universitat de València per a Estratègia Online, va destacar la importància dels gestors de continguts o CMS i les diferents formes de mesurar les audiències digitals.