Gran acollida de la I Jornada de Periodisme Parlamentari

[vc_row][vc_column][vc_column_text]El passat 22 d’octubre la Unió de Periodistes Valencians, en col·laboració amb les Corts Valencianes, va organitzar la I Jornada de Periodisme Parlamentari amb gran èxit d’assistència.

Enric Morera, president de les Corts Valencianes i Noa de la Torre, presidenta de la Unió de Periodistes, foren els encarregats d’inaugurar l’activitat que començà amb una xarrada tècnica de la mà del lletrat de les Corts, Joaquín Marco.

Marco va mostrar, d’una forma didàctica i senzilla, com es desenvolupa l’activitat parlamentària. Va explicar les parts de la tramitació d’un projecte de llei, des de la fase d’admissió, publicació, i participació ciutadana, fins a la de presentació d’esmenes parlamentàries, qualificació i ordenació, etc. A més, el lletrat de les Corts va respondre a totes les preguntes plantejades pels periodistes presents que recollien els dubtes més comuns als quals s’enfronten els i les professionals de la informació quan han d’escriure sobre temes relacionats amb l’activitat parlamentària i la tramitació d’una llei.

Després de la xarrada tècnica, Alicia Martí, periodista i membre de l’executiva de la Unió de Periodistes Valencians, va conduir la taula redona: ‘L’ofici de periodista parlamentari’, que va comptar amb la presència de les periodistes Ana Talens, Marta Gozalbo, Rosana B. Crespo i Salva Enguix.
Els quatre periodistes van parlar sobre la relació dels i les professionals de la informació amb els polítics i sobre l’organització de la seua tasca periodística a les Corts.

D’entre les idees més importants que van destacar tant Rosana Crespo com Marta Gozalbo, el fet que el periodista ha d’assumir que els polítics només es relacionen amb els professionals de la informació per interés, i que l’objectivitat d’un/a professional no es pot veure afectada per la relació amb el polític, ja que en eixe moment pot començar un procés d’autocensura gens desitjable.
Crespo i Gozalbo també parlaren de la gran quantitat d’hores que treballa un periodista parlamentari, de l’accessibilitat dels polítics, de la importància de preguntar contínuament a diverses fonts i de la relació amb els gabinets de comunicació, més difícil a l’inici de la legislatura.

Ana Talens va definir el treball a les Corts com “molt apassionant”, ja que gran part del nucli de la política valenciana es desenvolupa en els seus corredors, i va parlar de com identificar temes noticiables. Talens també va destacar el problema més gran a què s’enfronta com a periodista radiofònica, el temps i l’esforç d’adaptar el vocabulari parlamentari a un lèxic real que arribe a l’oient sense problemes d’entesa.

Entre les conclusions més destacades de Salvador Enguix, la seua visió sobre la relació del periodista amb les fonts polítiques, una relació que descriu com a “única i intensa” i que afirma que no es produeix en altres àmbits de la informació. A més va afegir que el periodisme polític, malgrat les hores de dedicació, “és l’únic capaç d’impregnar-ho tot, d’estar present en la resta de seccions, ja que una decisió política pot implicar a qualsevol tipus d’informació”.

Una vegada finalitzada aquesta taula arribà el torn dels síndics i síndiques de les Corts Valencianes. Tots ells, molt expectants pel que s’havia dit sobre els polítics en la xarrada anterior, oferiren una visió de la relació entre els periodistes i els polítics coincident en gran part amb la dels professionals de la informació, sobretot en el que respecta als vincles personals, confirmant el que ja havien destacat els periodistes, que un redactor i un polític no poden ser amics perquè sempre hi ha un interés per part d’ambdós.

Així per exemple, Fran Ferri, síndic de Compromís, va confirmar que encara que la relació del periodista i el polític no és idíl·lica, és molt important per a la ciutadania, i en aquesta relació entren en joc les línies editorials de mitjans i partits, la precarietat dels mitjans de comunicació i la mediació dels gabinets de premsa. Ferri lamentà, a més, que els temes polítics es tracten d’una forma tan superficial i ho exemplificà parlant de la diferència entre els termes anglosaxons ‘politics’ i ‘policy’. Ferri explicà que la premsa, a més de parlar de les estratègies de cada formació política ‘politics’, hauria de parlar de la política que es desenvolupa a les Corts, la ‘policy’.

Manolo Mata, síndic de PSPV-PSOE ho va dir molt clar: “la relació amb els periodistes és cordial però complicada, es tracta d’un ‘joc de vanitats’ incompatible amb l’amistat. És impossible que un periodista i un polític arriben a ser amics”. Mata, defén el periodisme com un “dret dels governats” que ha de vindre garantit pels informadors i afegeix que als mitjans “les grans pressions no els arriben dels partits polítics, sinó de les grans empreses”.

Durant el seu torn, la síndica de Ciudadanos, Mª Carmen Sánchez va afirmar que els periodistes formen part del dia a dia dels polítics. “Estem condemnats a entendre’ns, tenint clar el paper de cadascun per a superar la incomprensió”. I va destacar la tasca dels gabinets de premsa que va qualificar d’indispensable.

Sobre la tasca dels gabinets i la decisió de tractar uns temes o d’altres parlà Antonio Estañ, síndic de Podem: “ja pots esforçar-te a incidir en el tema que siga, que finalment acabaràs parlant d’allò que els periodistes desitgen que parles” afirmà, i va destacar la gran responsabilitat dels mitjans a l’hora de seleccionar les notícies. Estañ va puntualitzar a més, el que destacava Manolo Mata sobre les pressions que recauen sobre els mitjans de comunicació, afegint que no arriben només de les grans empreses, sinó que també és exercida des dels governs a través de la publicitat institucional.

Un tema del qual parlaren molt va ser sobre la utilització de les xarxes socials. Isabel Bonig, síndica del PP va afirmar que “no reconéixer que Twitter ha canviat la política és no viure en la realitat. Et dóna proximitat i més abast que la roda de premsa però es perd en confiança i reflexió” aclaria. Bonig també va reflexionar sobre la relació amb els periodistes que defineix com més fàcil des de l’oposició que no des del Govern. “De qualsevol manera, un periodista ha de ser capaç de destriar les fonts vàlides de les tòxiques basant-se en l’ètica i la responsabilitat”, destacava. I va afegir una reflexió: “donar la cara cada dia és complicadíssim, tot sovint te la trenquen, però sempre has de poder dormir amb la consciència tranquil·la”.

Amb les reflexions compartides per periodistes i polítics i després de l’últim torn de preguntes va finalitzar aquesta primera Jornada de Periodisme Parlamentària que després de la gran acollida ens dóna empenta per començar a programar una segona edició.[/vc_column_text][mk_gallery images=”4241,4240,4239,4238,4237,4236,4235,4234,4233,4232,4231,4230,4229,4228,4227,4226,4225,4224,4223,4222,4221,4220,4219,4218,4217,4216,4215,4214,4213,4212,4211,4210,4209,4208,4207,4206,4205,4203″][/vc_column][/vc_row]